Quan arriba el fred i escurcen els dies els rosers deixen de créixer i entren en un estat de repòs vegetatiu. Aquest moment és el temps ideal per realitzar la poda, ja que podrem manipular-los i tallar les branques sense causar-los dany. En els rosers enfiladissos aprofitem aquest període de latència per orientar el creixement de les branques i eliminar la fusta vella, danyada o mal situada. L’objectiu és controlar l’alçada de la planta i estimular el brot i desenvolupament de branques floríferes.
Hi ha qui sent certa inquietud a l’hora de podar, però amb la poda aconsegueixes una planta més vigorosa. Aquesta pràctica és molt positiva per al arbust, ja que fomenta el nou creixement, elimina la fusta vella i morta, i ajuda a donar forma. A més, redueix el risc de malalties fúngiques, com oïdi o rovell, ja que permet que l’aire circuli millor entre les branques.
Època de poda dels rosers enfiladissos
Els rosers enfiladissos es poden a finals d’hivern. El millor temps per fer-ho és pocs dies abans de la primavera, entre finals de febrer i principis de març. És important que hagi passat el risc de gelades, de manera que el moment precís dependrà del clima de la regió on es conreï. Això es deu al fet que la poda estimula el creixement de la planta i la formació de noves gemmes que poden morir si ve una gelada forta.
Si arribés a passar que, després de podat el roser, aquest es veiés afectat per una gelada inesperada, no cal témer per que la planta mori. Potser es perd algun brot tendre, però els rosers són plantes rústiques capaces de suportar freds intensos.
A Joan Cortiada tenim a la vostra disposició tot un ventall de tisores de poda, de sèrie amb bateria i sense. Consulta el nostre web tots els detalls. Fins i tot, si et cal de manera puntual, pots llogar-les uns dies sense haver de fer la inversió.
Com guiar els rosers trepadors
Perquè els nostres rosers produeixin moltes roses hem de conèixer el seu hàbit de creixement i floració. En el cas dels trepadors, es distingeixen dos tipus de tiges:
· Tiges principals: brollen de terra i són branques llargues i fortes.
· Tiges secundàries: brollen d’una tija principal i solen ser més curtes i flexibles. Són aquestes branques les que produiran flors.
Les branques principals d’un roser pica-soques es formen a l’arrel, de manera que es veuen brollar des del terra. El primer any només creixen en longitud, sense a penes formar branques laterals, i per això no solen florir amb abundància. És possible que en aquest primer any donin alguna flor a l’extrem, però no cal esperar molt més. Seran les branques laterals les que floreixin, però això ja serà a partir del segon any. La primera temporada has de centrar-te en guiar bé les tiges llargues perquè, al següent, tingui de moltes branques secundàries i, amb elles, moltes flors.
Les tiges secundàries d’un roser pica-soques es formen al llarg d’una tija principal i són els que produeixen roses. El desenvolupament d’aquestes branques secundàries es veu afavorit si la principal està en posició horitzontal. Convé, per tant, agafar cada una dels tiges principals i doblegar fins deixar-los el més horitzontalment possible.
Formació d’un roser trepador i lligat a un suport
Encara que es diguin “trepadors”, el rosers no se subjecten per si mateixos a un mur o una columna, necessiten un suport a què lligar-los perquè es mantinguin alçats. Per a l’efecte pots utilitzar una gelosia, una tanca metàl·lica o uns filferros clavats a la paret.
Les primeres temporades deixa créixer les branques principals fins a l’altura que t’interessi. No tindràs una gran floració, però el principal és donar-li l’estructura adequada, de tres o cinc branques principals. Fins i tot set si vols cobrir un mur molt gran. Doblega amb cura aquestes branques per estendre-ho més horitzontalment possible des de la base (no han de creuar) i fixa-les a un suport. Els cables tensats són un bon sistema de subjecció per als rosers enfiladissos. La posició horitzontal de les tiges principals estimularà l’aparició de noves branques en les gemmes axil·lars. Aquests brots creixeran generalment en posició vertical i produiran flors.
Com podar un roser pica-soques o trepador
A partir del segon any és quan el roser ja tindrà una floració considerable, sobretot si se li ha donat la forma adequada i les seves branques principals estan guiades en posició horitzontal. Quan arribi el moment, es pot escurçar la longitud de les branques secundàries de manera que quedin dues o tres gemmes en cadascuna d’elles. D’aquests rovells, a la temporada següent, es formaran noves branques que en els seus extrems donaran més roses.
Les tiges principals només es tallen quan envelleixen i deixen de produir branques secundàries. Es nota perquè es tornen llenyosos, de color marró i esquerdats. Per sota no produeixen branques secundàries i només donen flors a la part més alta. Com gairebé tots els anys brolla des de la base alguna nova tija principal i l’ideal és mantenir una estructura d’entre 3 i 7 tiges principals, pots aprofitar per rejovenir el roser i tallar un altre que hagi envellit i no sigui productiu. Quan decideixis eliminar d’aquestes branques, s’han de tallar gairebé arran de terra.
Font: Jardineros Profesionales
Comentaris recents